Que cadascú, a partir dels divuit anys,
es deixi créixer els cabells durant dos anys,
es deixi créixer la barba durant cinc anys,
es deixi créixer les ungles durant set anys,
abans de dir salvatge a un home
i abans de dir salvatge a un salvatge.
Que cadascú sigui titular de la seva vida.
Que cadascú sigui aguantat just pels seus dos-cents ossos.
Que cadascú visqui sense demanar permís per a viure.
Que cadascú, si no fa comptes de tenir un fill,
faci l'amor amb qui sigui, sia per la geografia que sia,
abans de dir home a un salvatge
i abans de dir salvatge a un salvatge.
Que cadascú aboqui l'odi damunt tothom qui odia.
Que cadascú defensi just el que li és rendable.
Que cadascú sigui el seu propi emperador.
Que cadascú decideixi fins quan, quan, ha de durar la guerra.
Que cadascú decideixi fins quan ha de durar la pau,
abans de dir home a un salvatge
i abans de dir salvatge a un salvatge.
Que, quan et moris d'amor, t'hagis de casar.
Que, per a poder viure, t'hagis de fer una assegurança de vida.
Que, quan tinguis set d'aigua, et facin fer un clot.
Que, quan siguis lliure, hi hagi un bombardeig.
Que, quan a l'hivern et vegin nu, et donin un tassó d'aigua.
Que, quan demanis notícies, t'enterrin.
Que del pa, just en coneguis el forner,
si dius home a un salvatge
i si sius salvatge a un salvatge.
Que ningú no digui "l'altre" a un altre.
Que ningú no digui "jo" al seu nom.
Que ningú no posi el seu nom sota un acte que li obliguen a fer.
Que ningú no digui "seu" al seu amo.
Que ningú no digui "seu" al seu amor.
Que ningú no digui "seu" al seu amor.
Que ningú no digui "pare" a ningú.
Que tothom digui "mare" a la seva mare,
abans de dir salvatge a un home
i abans de dir salvatge a un salvatge.
Cap moble no té permís per a dur pols.
Cap home no està autoritzat per a deixar de ser la bellesa.
Ningú no està autoritzat per a no tenir autoritat pròpia.
Cap abric no té permís per a prescindir ni d'un sol botó.
Cap home no és tan indigne com per a aguantar-se recolzat en un altre.
Ningú no té permís per a semblar un altre.
Tothom és prou document com per a poder anar indocumentat.
Ningú no té permís per a creure que sigui veritat
el que un carnet d'identitat diu d'una persona.
Cap home no està autoritzat per a dir "llibertat" a la seva llibertat.
Ningú no té permís per a encendre un ciri quan fa sol.
Tothom està obligat a dir que la creu és un instrument de tortura
i a no dir home a un salvatge
i sobretot a no dir salvatge a un salvatge.
domingo, 7 de noviembre de 2010
lunes, 11 de mayo de 2009
MES AMIS!!!!
me seduce
vuestra amistad,
me apasiona
vuestra dedicación,
me pellizca
vuestra risa,
me enrojecen
vuestros regalos,
me despierta
vuestra fantasía
!qué maravilla!
martes, 18 de noviembre de 2008
71 (DESPUÉS DEL AMOR)
No pudimos ser. La tierra
no pudo tanto. No somos
cuanto se propuso el sol
en un anhelo remoto.
Un pie se acerca a lo claro,
en lo oscuro insiste el otro.
Porque el amor no es perpetuo
en nadie, ni en mí tampoco.
El odio aguarda un instante
dentro del carbón más hondo.
Rojo es el odio y nutrido.
El amor, pálido y solo.
Cansado de odiar, te amo.
Cansado de amar, te odio.
Llueve tiempo, llueve tiempo.
Y un día triste entre todos,
tristes por toda la tierra,
tristes desde mí hasta el lobo,
dormimos y despertamos
con un tigre entre los ojos.
Piedras, hombres como piedras,
duros y plenos de encono,
chocan en el aire, donde
chocan las piedras de pronto.
Soledades que hoy rechazan
y ayer juntaban sus rostros.
Soledades que en el beso
guardan el rugido sordo.
Soledades para siempre.
Soledades sin apoyo.
Cuerpos como un mar voraz,
entrechocando, furioso.
Solitariamente atados
por el amor, por el odio.
Por las venas surgen hombres,
cruzan las ciudades, torvos.
En el corazón arraiga
solitariamente todo.
Huellas sin campaña quedan
como en el agua, en el fondo.
Sólo una voz, a lo lejos,
siempre a lo lejos la oigo,
acompañada y hace ir
igual que el cuello a los hombros.
Sólo una voz me arrebata
este armazón espinoso
de vello retrocedido
y erizado que me pongo.
Los secos vientos no pueden
secar los mares jugosos.
Y el corazón permanece
fresco en su cárcel de agosto
porque esa voz es el arma
más tierna de los arroyos:
"Miguel: me acuerdo de ti
después del sol y del polvo,
antes de la misma luna,
tumba de un sueño amoroso".
Amor: aleja mi ser
de sus primeros escombros,
y edificándome, dicta
una verdad como un soplo.
Después del amor, la tierra.
Después de la tierra, todo.
Miguel Hernández "Cancionero y romancero de ausencias"
no pudo tanto. No somos
cuanto se propuso el sol
en un anhelo remoto.
Un pie se acerca a lo claro,
en lo oscuro insiste el otro.
Porque el amor no es perpetuo
en nadie, ni en mí tampoco.
El odio aguarda un instante
dentro del carbón más hondo.
Rojo es el odio y nutrido.
El amor, pálido y solo.
Cansado de odiar, te amo.
Cansado de amar, te odio.
Llueve tiempo, llueve tiempo.
Y un día triste entre todos,
tristes por toda la tierra,
tristes desde mí hasta el lobo,
dormimos y despertamos
con un tigre entre los ojos.
Piedras, hombres como piedras,
duros y plenos de encono,
chocan en el aire, donde
chocan las piedras de pronto.
Soledades que hoy rechazan
y ayer juntaban sus rostros.
Soledades que en el beso
guardan el rugido sordo.
Soledades para siempre.
Soledades sin apoyo.
Cuerpos como un mar voraz,
entrechocando, furioso.
Solitariamente atados
por el amor, por el odio.
Por las venas surgen hombres,
cruzan las ciudades, torvos.
En el corazón arraiga
solitariamente todo.
Huellas sin campaña quedan
como en el agua, en el fondo.
Sólo una voz, a lo lejos,
siempre a lo lejos la oigo,
acompañada y hace ir
igual que el cuello a los hombros.
Sólo una voz me arrebata
este armazón espinoso
de vello retrocedido
y erizado que me pongo.
Los secos vientos no pueden
secar los mares jugosos.
Y el corazón permanece
fresco en su cárcel de agosto
porque esa voz es el arma
más tierna de los arroyos:
"Miguel: me acuerdo de ti
después del sol y del polvo,
antes de la misma luna,
tumba de un sueño amoroso".
Amor: aleja mi ser
de sus primeros escombros,
y edificándome, dicta
una verdad como un soplo.
Después del amor, la tierra.
Después de la tierra, todo.
Miguel Hernández "Cancionero y romancero de ausencias"
viernes, 15 de febrero de 2008
"Caída"
| "Y me vuelvo a caer desde mí mismo al vacío, a la nada. ¡Qué pirueta! ¿Desciendo o vuelo? No lo sé. Recibo el golpe de rigor , y me incorporo. Me toco para ver si hubo gran daño, mas no me encuentro. Mi cuerpo ¿dónde está? Me duele sólo el alma. Nada grave." "Poemas de Melancolía y Despedida" de Ángel González. |
jueves, 17 de enero de 2008
A la caza del amor
"Pero sintió cómo la embargaba una felicidad extraña, salvaje y desconocida, y supo que aquello era el amor.
Dos veces en su vida lo había confundido con otra cosa; era como cuando una persona va por la calle y ve a alguien que cree que es un amigo suyo: le silba, le hace señas y corre hacia él, pero no sólo no es el amigo, sino que ni siquiera es parecido. Al cabo de unos minutos aparece el amigo y entonces resulta incomprensible haber podido confundir a otra persona con él. Linda estaba contemplando ahora el verdadero rostro del amor y lo sabía, pero le asustaba que hubiese llegado de una forma tan fortuita , a consecuencia de una serie de accidentes. Intentó recordar cómo se sentía cuando quería a sus dos maridos, al principio. Debió de haber alguna emoción fuerte y apremiante; en ambos casos había trastocado su vida, había disgustado a sus padres y amigos para poder casarse con ellos, pero no lo recordaba. Sólo sabía que nunca en toda su vida, ni siquiera en sueños, y eso que había tenido grandes sueños de amor, había sentido nada remotamente parecido".
Nancy Mitford. "A la caza del amor".
Ed. Libros del Asteroide.
www.librosdelasteroide.com
Dos veces en su vida lo había confundido con otra cosa; era como cuando una persona va por la calle y ve a alguien que cree que es un amigo suyo: le silba, le hace señas y corre hacia él, pero no sólo no es el amigo, sino que ni siquiera es parecido. Al cabo de unos minutos aparece el amigo y entonces resulta incomprensible haber podido confundir a otra persona con él. Linda estaba contemplando ahora el verdadero rostro del amor y lo sabía, pero le asustaba que hubiese llegado de una forma tan fortuita , a consecuencia de una serie de accidentes. Intentó recordar cómo se sentía cuando quería a sus dos maridos, al principio. Debió de haber alguna emoción fuerte y apremiante; en ambos casos había trastocado su vida, había disgustado a sus padres y amigos para poder casarse con ellos, pero no lo recordaba. Sólo sabía que nunca en toda su vida, ni siquiera en sueños, y eso que había tenido grandes sueños de amor, había sentido nada remotamente parecido".
Nancy Mitford. "A la caza del amor".
Ed. Libros del Asteroide.
www.librosdelasteroide.com
miércoles, 19 de diciembre de 2007
La felicidad...
"La felicidad no es un derecho;
es un deber. Hasta el punto de que,
si somos infelices, estamos en pecado (y viceversa)".
W. H. Auden
es un deber. Hasta el punto de que,
si somos infelices, estamos en pecado (y viceversa)".
W. H. Auden
domingo, 2 de diciembre de 2007
"Mi querida Eva"
"Es extraño- continuó-. Que una persona aparezca
en tu vida y lo cambie todo. Alguien del que no sabías
nada, del que habías prescindido sin mayores problemas
hasta ese momento, y que sin embargo se apodera de ti,
consiguiendo que a partir de entonces nada tenga sentido
lejos de él. Como si fuera tu mitad perdida".
"Mi querida Eva" de Gustavo Martín Garzo.
en tu vida y lo cambie todo. Alguien del que no sabías
nada, del que habías prescindido sin mayores problemas
hasta ese momento, y que sin embargo se apodera de ti,
consiguiendo que a partir de entonces nada tenga sentido
lejos de él. Como si fuera tu mitad perdida".
"Mi querida Eva" de Gustavo Martín Garzo.
miércoles, 17 de octubre de 2007
viernes, 10 de agosto de 2007
Una victòria diferent . Eva Piquer
"Al Pere el globus se li va anar desinflant a mesura que n' inflava un altre. A mi em va petar al llavis, i no en tenia cap de recanvi. Ho sento, t' has equivocat de número i si no s' hagués equivocat, no vull ni pensar-hi, però per què penso això si és impossible i ai quina por i no pot ser, no pot ser, no pot ser, quina bestiesa, vaig a fer l'amanida, però qui era aquesta i per què ha dit el que m' ha dit , i si és la mateixa que truca i penja quan l' agafo, i per què tinc tanta por i quin fred que fa de cop i volta. ....
Potser no vaig buscar la veritat perquè corria el risc de trobar-la. ....
Quan el Pere em va deixar, els carrers no es van omplir de dones abandonades, com hauria estat previsible, sinó de parelles felices que passejaven impúdicament la seva felicitat i me la refregaven per la cara: a mi m' estimen i a tu no , elis elis.
Potser és que les dones abandonades no gosen sortir al carrer. I quan ho fan, estan tan fetes pols que es confonen am l'aire. La misèria aliena no es veu ni es toca ni fa mal. És invisible i indolora.
Un dia, ara encara molt llunyà, l' Ada veurà en el seu quart nòvio la mateixa cara culpable que ha vist aquesta tarda en el pare. La mateixa cara de nen espantat. Ella, que minuts abans ja haurà estat a punt de morir esclafada per l' evidència, no tindrà força per abocar el mals pensaments a la paperera del seu disc dur. I es posarà a plorar com mai. Durant tres dias i tres nits. ...
Aquest matí, a l' autobús, m' ha semblat veure' l. Les arrugues dels pantalons eren calcades de les del Pere. El cor m' ha sortit a fora i ha rebotat de finestra a finestra abans que el noi dels cinc-cents u rentats a la pedra es girés i jo pogués comprovar que no el coneixia de res.
Suposo que no és bo estar sempre així de preocupat, diu el Linus al Charlie Brown. Potser només hem de pensar en l' avui.
No, això seria rendir-se , diu el Charlie Brown. Jo encara tinc esperances que l' ahir millori.
Quina son. L' embaràs té més propietats somníferes que una illa deserta sense cafetera. M' hauré de moderar amb els tallats: la cafeïna travessa la placenta i afecta la circulació sanguínia fetal.
Aquest matí, a l' autobús, he comprovat, per si en tenia cap dubte , que no estic curada. Estaré més a prop de l' alta mèdica el dia que em convenci que no puc millorar l' ahir. ...
¿A tu et fan por les bruixes?, li pregunta el Miquel, fent cara de llop de conte.
Dos triangles i un terç .
A mi només em fa por que em deixin d' estimar, diu l' Ada.
El Miquel, confós, s' en va a parlar amb altres caputxetes.
Tornava a ser una dona lliure, si és que mai havia deixat de ser-ho. Necessitava demostrar-me que encara podia enamorar algú , tot i que la penjamenta del Pere m' impedís a mi , de moment i fins a nou avís, enamorar-me de ningú. Tampoc m' interessava: ni que tard o d' hora deixés d' estar penjada del meu ex, era impossible que m' enamorés de la persona indicada, genèticament parlant, per deixar- me prenyada. El repel.lent bloqueig elitista se m'activava de manera automàtica, sense demanar-me permís, davant de persones poc intel.ligents. I la meva prioritat per damunt de tot era trobar-te un pare.
Vam fer l' amor amb condó. Dúrex contacte total: més fins, máxima sensibilitat, vull creure que màxima protecció contra contagis de clamídia o herpes o berrugues genitals o blennorràgia o hepatitis B o sífilis o sida sida sida. Potser seria més adequat dir que vam follar, pur sexe per sexe, ni complicacions ni efectes secundaris. Però parlo amb propietat i sé que, per desgràcia, vaig fer l' amor: vaig follar amb el meu exprofe mentre pensava en el meu exnòvio, que potser en aquell mateix moment follava amb la rossa, no penso pensar que feia l' amor, i què té ella que no tingui jo, digues , què té, què et fa, què et diu, què et toca, què , què, què, i què fa que aquest orgasme sigui de color marró.
L' etimologia no té raó: hi ha plaers que desplauen.
Crec que tens por de ser feliç, Charlie Brown, diu el Linus. ¿No penses que la felicitat t' aniria bé?
No ho sé , respon el Charlie Brown. ¿Quins són els efectes secundaris?
Res dura per sempre, diu el Linus a l' amic imaginari de l' Ada. Tot el que és bo s' acaba, afegeix.
¿Quan comença el que és bo?, pregunta el Carlitos, que encara es diu Carlitos.
Hi ha coses bones que l' Ada ni tan sols comença per por que acabin malament. No juga mai a jocs d' atzar perquè tan aviat podria perdre com guanyar. Només participa al campionat escolar de natació quan creu que té clares possibilitat d' endur-se la medalla: si no es veu pro preparada, li agafa un mal de panxa o un accés psicosomàtic de tos que la deixa fora de combat. Prefereix renunciar al plaer de jugar abans que haver d' afrontar el disgust de ser la segona.
No juga per no perdre. I quan no juga , ella s`ho perd.
De gran, s' abocarà en la relació amb el seu quart nòvio sense calcular que té possibilitats de sortir- hi perdent. Quan el quart nòvio la deixi per una dona menys feta, ella recordarà les paraules del Linus: res dura per sempre, tot el que és bo s' acaba.
¿Quan tornarà a començar el que és bo?, es preguntarà l' Ada, cansada de plorar llàgrimes que no s' acaben, poc abans que se li desperti un desig irrefrenable de quedar embarassada.
Després de la catàstrofe, vaig passar a dividir el món entre les persones felices que tenien la sort de viure un amor correspost i les persones desgraciades com jo, enamorades d' algú que al seu torn s' havia enamorat d' una tercera persona.
Més endavant, vaig fer meva una frase que m' era útil per no morir ofegada en un llac d' autocompassió: el món es divideix entre la gente que té problemes i la gent que no coneixem prou per saber quins són els problemes que té.
Avui ha estat un bon dia, no he fet ni una sola cosa estúpida, diu el Charlie Brown.
¿Has fet alguna cosa intel.ligent?, li pregunta la Lucy".
Potser no vaig buscar la veritat perquè corria el risc de trobar-la. ....
Quan el Pere em va deixar, els carrers no es van omplir de dones abandonades, com hauria estat previsible, sinó de parelles felices que passejaven impúdicament la seva felicitat i me la refregaven per la cara: a mi m' estimen i a tu no , elis elis.
Potser és que les dones abandonades no gosen sortir al carrer. I quan ho fan, estan tan fetes pols que es confonen am l'aire. La misèria aliena no es veu ni es toca ni fa mal. És invisible i indolora.
Un dia, ara encara molt llunyà, l' Ada veurà en el seu quart nòvio la mateixa cara culpable que ha vist aquesta tarda en el pare. La mateixa cara de nen espantat. Ella, que minuts abans ja haurà estat a punt de morir esclafada per l' evidència, no tindrà força per abocar el mals pensaments a la paperera del seu disc dur. I es posarà a plorar com mai. Durant tres dias i tres nits. ...
Aquest matí, a l' autobús, m' ha semblat veure' l. Les arrugues dels pantalons eren calcades de les del Pere. El cor m' ha sortit a fora i ha rebotat de finestra a finestra abans que el noi dels cinc-cents u rentats a la pedra es girés i jo pogués comprovar que no el coneixia de res.
Suposo que no és bo estar sempre així de preocupat, diu el Linus al Charlie Brown. Potser només hem de pensar en l' avui.
No, això seria rendir-se , diu el Charlie Brown. Jo encara tinc esperances que l' ahir millori.
Quina son. L' embaràs té més propietats somníferes que una illa deserta sense cafetera. M' hauré de moderar amb els tallats: la cafeïna travessa la placenta i afecta la circulació sanguínia fetal.
Aquest matí, a l' autobús, he comprovat, per si en tenia cap dubte , que no estic curada. Estaré més a prop de l' alta mèdica el dia que em convenci que no puc millorar l' ahir. ...
¿A tu et fan por les bruixes?, li pregunta el Miquel, fent cara de llop de conte.
Dos triangles i un terç .
A mi només em fa por que em deixin d' estimar, diu l' Ada.
El Miquel, confós, s' en va a parlar amb altres caputxetes.
Tornava a ser una dona lliure, si és que mai havia deixat de ser-ho. Necessitava demostrar-me que encara podia enamorar algú , tot i que la penjamenta del Pere m' impedís a mi , de moment i fins a nou avís, enamorar-me de ningú. Tampoc m' interessava: ni que tard o d' hora deixés d' estar penjada del meu ex, era impossible que m' enamorés de la persona indicada, genèticament parlant, per deixar- me prenyada. El repel.lent bloqueig elitista se m'activava de manera automàtica, sense demanar-me permís, davant de persones poc intel.ligents. I la meva prioritat per damunt de tot era trobar-te un pare.
Vam fer l' amor amb condó. Dúrex contacte total: més fins, máxima sensibilitat, vull creure que màxima protecció contra contagis de clamídia o herpes o berrugues genitals o blennorràgia o hepatitis B o sífilis o sida sida sida. Potser seria més adequat dir que vam follar, pur sexe per sexe, ni complicacions ni efectes secundaris. Però parlo amb propietat i sé que, per desgràcia, vaig fer l' amor: vaig follar amb el meu exprofe mentre pensava en el meu exnòvio, que potser en aquell mateix moment follava amb la rossa, no penso pensar que feia l' amor, i què té ella que no tingui jo, digues , què té, què et fa, què et diu, què et toca, què , què, què, i què fa que aquest orgasme sigui de color marró.
L' etimologia no té raó: hi ha plaers que desplauen.
Crec que tens por de ser feliç, Charlie Brown, diu el Linus. ¿No penses que la felicitat t' aniria bé?
No ho sé , respon el Charlie Brown. ¿Quins són els efectes secundaris?
Res dura per sempre, diu el Linus a l' amic imaginari de l' Ada. Tot el que és bo s' acaba, afegeix.
¿Quan comença el que és bo?, pregunta el Carlitos, que encara es diu Carlitos.
Hi ha coses bones que l' Ada ni tan sols comença per por que acabin malament. No juga mai a jocs d' atzar perquè tan aviat podria perdre com guanyar. Només participa al campionat escolar de natació quan creu que té clares possibilitat d' endur-se la medalla: si no es veu pro preparada, li agafa un mal de panxa o un accés psicosomàtic de tos que la deixa fora de combat. Prefereix renunciar al plaer de jugar abans que haver d' afrontar el disgust de ser la segona.
No juga per no perdre. I quan no juga , ella s`ho perd.
De gran, s' abocarà en la relació amb el seu quart nòvio sense calcular que té possibilitats de sortir- hi perdent. Quan el quart nòvio la deixi per una dona menys feta, ella recordarà les paraules del Linus: res dura per sempre, tot el que és bo s' acaba.
¿Quan tornarà a començar el que és bo?, es preguntarà l' Ada, cansada de plorar llàgrimes que no s' acaben, poc abans que se li desperti un desig irrefrenable de quedar embarassada.
Després de la catàstrofe, vaig passar a dividir el món entre les persones felices que tenien la sort de viure un amor correspost i les persones desgraciades com jo, enamorades d' algú que al seu torn s' havia enamorat d' una tercera persona.
Més endavant, vaig fer meva una frase que m' era útil per no morir ofegada en un llac d' autocompassió: el món es divideix entre la gente que té problemes i la gent que no coneixem prou per saber quins són els problemes que té.
Avui ha estat un bon dia, no he fet ni una sola cosa estúpida, diu el Charlie Brown.
¿Has fet alguna cosa intel.ligent?, li pregunta la Lucy".
domingo, 13 de mayo de 2007
It's Raining Poems
M'he desullat de tant mirar-te.
JOAN VINYOLI
Escric perquè vull contar-te
el que veig i perquè vull que mires
tot allò que els meus ulls veuen.
Vull mirar amb els teus ulls,
que res no se m'escape.
I parir poemes fregats
amb la saliva dels dies que s'escolen
fins la pell fer-me vermella,
la sang en boles,
l'ànima a tires,
i notar les gotes de suor
de les desgràcies que cada nit em cauen.
Vull mirar per contar-te totes les coses,
que he vist,
he vist un astrolabi de propulsió quàntica
a l'aparador d'una jogueteria de Berlín.
I jo vull viure per contar-te aquestes coses,
vull veure't mentre em mires,
mirar-te mentre em veus,
veure'ns mentre ens mirem viure
i saber que escric perquè em llegeixes,
que jo només escric poemes perquè tu els llegeixes,
i pensar que puc dir, enmig d'aquest poema,
mots com, per exemple, préssec lapislàtzuli
mestral libèl.lula aeròstat
o qualsevol altra paraula només per fugir,
per estalviar-me d'explicar-te
que aquest poema em sagna
i que jo, sens tu, sóc l'ésser menys u.
Àngels Gregori. (La Safor, 1985)
JOAN VINYOLI
Escric perquè vull contar-te
el que veig i perquè vull que mires
tot allò que els meus ulls veuen.
Vull mirar amb els teus ulls,
que res no se m'escape.
I parir poemes fregats
amb la saliva dels dies que s'escolen
fins la pell fer-me vermella,
la sang en boles,
l'ànima a tires,
i notar les gotes de suor
de les desgràcies que cada nit em cauen.
Vull mirar per contar-te totes les coses,
que he vist,
he vist un astrolabi de propulsió quàntica
a l'aparador d'una jogueteria de Berlín.
I jo vull viure per contar-te aquestes coses,
vull veure't mentre em mires,
mirar-te mentre em veus,
veure'ns mentre ens mirem viure
i saber que escric perquè em llegeixes,
que jo només escric poemes perquè tu els llegeixes,
i pensar que puc dir, enmig d'aquest poema,
mots com, per exemple, préssec lapislàtzuli
mestral libèl.lula aeròstat
o qualsevol altra paraula només per fugir,
per estalviar-me d'explicar-te
que aquest poema em sagna
i que jo, sens tu, sóc l'ésser menys u.
Àngels Gregori. (La Safor, 1985)
jueves, 3 de mayo de 2007
Un altre poema de Catul
31
Sirmió, nineta d' illes i penínsules,
aquelles que en estanys d' aigües de vidre
i en la mar vasta els dos Neptuns sostenen,
quina franca alegria tinc de veure' t!
No m' ho puc creure que he deixat els camps
de Bitínia i que ara et veig en pau.
¿Què més feliç que abandonar les dèries,
quan la ment deixa llast i, fatigats
per les penes sofertes lluny de casa,
poder arribar a la llar i poder jeure
al nostre llit tant de temps enyorat?
Aquest és l' únic premi a tants esforços!
Salut, Sirmió preciosa, i, amb mi, alegra' t;
i vosaltres, aigües lídies del llac,
traieu a riure totes les rialles.
Sirmió, nineta d' illes i penínsules,
aquelles que en estanys d' aigües de vidre
i en la mar vasta els dos Neptuns sostenen,
quina franca alegria tinc de veure' t!
No m' ho puc creure que he deixat els camps
de Bitínia i que ara et veig en pau.
¿Què més feliç que abandonar les dèries,
quan la ment deixa llast i, fatigats
per les penes sofertes lluny de casa,
poder arribar a la llar i poder jeure
al nostre llit tant de temps enyorat?
Aquest és l' únic premi a tants esforços!
Salut, Sirmió preciosa, i, amb mi, alegra' t;
i vosaltres, aigües lídies del llac,
traieu a riure totes les rialles.
viernes, 27 de abril de 2007
M' hi faig meus set poemes de Catul
5
Visquem, Lèsbia meva, i estimem-nos,
i que els rumors del vells massa severs
no valguin per nosaltres més d' un cèntim.
El sol es pon i tornarà a sortir:
pro a tots dos, quan s' apagui la llumeta,
ens tocarà dormir una nit perpètua.
Tu fes-me mil petons, i després cent,
després mil més, i cent altra vegada,
i altra vegada mil, i cent encara.
I quan ja ens n' haurem fet molts milers,
ens hem de descomptar, per no saber-los,
no fos que cap malvat pugui embruixar-nos
si mai sap que ens hem fet tants de petons.
Llast. Narcís Comadira
Visquem, Lèsbia meva, i estimem-nos,
i que els rumors del vells massa severs
no valguin per nosaltres més d' un cèntim.
El sol es pon i tornarà a sortir:
pro a tots dos, quan s' apagui la llumeta,
ens tocarà dormir una nit perpètua.
Tu fes-me mil petons, i després cent,
després mil més, i cent altra vegada,
i altra vegada mil, i cent encara.
I quan ja ens n' haurem fet molts milers,
ens hem de descomptar, per no saber-los,
no fos que cap malvat pugui embruixar-nos
si mai sap que ens hem fet tants de petons.
Llast. Narcís Comadira
miércoles, 4 de abril de 2007
Coincidencias Vilamatianas
Cuando llamé para ver si se quedaban en casa, acababa de pasar por la calle "Enamorats".
Está noche he dormido en un hotel que se llama Sant Pau, que está en Sant Antoni Mª Claret, me han dado la habitación "114" que es el número donde vivíamos antes.
Por la mañana cuando he salido del hotel he bajado por la calle "Independencia" y he desayunado en un bar con el mismo nombre.
Ayer la casa estaba ocupada por mi ex y su amante.
Para que luego digan que no se dan las coincidencias vilamatianas.
Está noche he dormido en un hotel que se llama Sant Pau, que está en Sant Antoni Mª Claret, me han dado la habitación "114" que es el número donde vivíamos antes.
Por la mañana cuando he salido del hotel he bajado por la calle "Independencia" y he desayunado en un bar con el mismo nombre.
Ayer la casa estaba ocupada por mi ex y su amante.
Para que luego digan que no se dan las coincidencias vilamatianas.
martes, 3 de abril de 2007
lunes, 26 de marzo de 2007
Poca cosa
Poca cosa tenim que només sigui nostra,
el teu cos i el meu fred
que s' amaga dins teu.
Pere Rovira (Vila-Seca de Solcina 1947)
el teu cos i el meu fred
que s' amaga dins teu.
Pere Rovira (Vila-Seca de Solcina 1947)
martes, 20 de marzo de 2007
miércoles, 7 de marzo de 2007
Trabalenguas
Yo lloro si lloras,
si lloras, yo lloro,
tu llanto es mi llanto,
tu llanto es mi lloro,
si tú ya no lloras,
tampoco yo lloro.
si lloras, yo lloro,
tu llanto es mi llanto,
tu llanto es mi lloro,
si tú ya no lloras,
tampoco yo lloro.
jueves, 1 de marzo de 2007
Somniar
"Somniar és la plenitud de la llibertad,
sense cap restricció"
Miquel Bauçà (Felanitx, Mallorca 1940- Barcelona 2004)
sense cap restricció"
Miquel Bauçà (Felanitx, Mallorca 1940- Barcelona 2004)
jueves, 22 de febrero de 2007
Noia trista
"No sé que donaria perquè
m' esperés una noia tan trista
que fa venir ganes d' estimar-la".
"Aloma" de Mercè Rodoreda
m' esperés una noia tan trista
que fa venir ganes d' estimar-la".
"Aloma" de Mercè Rodoreda
domingo, 18 de febrero de 2007
Amic e Amat
"- Digues, foll, has diners?
- Respòs: - He amat-.
- Has viles, ni castells, ni ciutats, comdats ni ducats?
- Respòs: - He amors, pensaments, plors, desirers, treballs,
languiments, qui són mellors que emperis ni regnats".
Llull, Llibre d' Amic e Amat
- Respòs: - He amat-.
- Has viles, ni castells, ni ciutats, comdats ni ducats?
- Respòs: - He amors, pensaments, plors, desirers, treballs,
languiments, qui són mellors que emperis ni regnats".
Llull, Llibre d' Amic e Amat
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
Nena amb nina
