Un altre poema de Catul

31


Sirmió, nineta d' illes i penínsules,
aquelles que en estanys d' aigües de vidre
i en la mar vasta els dos Neptuns sostenen,
quina franca alegria tinc de veure' t!
No m' ho puc creure que he deixat els camps
de Bitínia i que ara et veig en pau.
¿Què més feliç que abandonar les dèries,
quan la ment deixa llast i, fatigats
per les penes sofertes lluny de casa,
poder arribar a la llar i poder jeure
al nostre llit tant de temps enyorat?
Aquest és l' únic premi a tants esforços!
Salut, Sirmió preciosa, i, amb mi, alegra' t;
i vosaltres, aigües lídies del llac,
traieu a riure totes les rialles.