viernes, 27 de abril de 2007

M' hi faig meus set poemes de Catul

5

Visquem, Lèsbia meva, i estimem-nos,
i que els rumors del vells massa severs
no valguin per nosaltres més d' un cèntim.
El sol es pon i tornarà a sortir:
pro a tots dos, quan s' apagui la llumeta,
ens tocarà dormir una nit perpètua.
Tu fes-me mil petons, i després cent,
després mil més, i cent altra vegada,
i altra vegada mil, i cent encara.
I quan ja ens n' haurem fet molts milers,
ens hem de descomptar, per no saber-los,
no fos que cap malvat pugui embruixar-nos
si mai sap que ens hem fet tants de petons.

Llast. Narcís Comadira

No hay comentarios: