viernes, 27 de abril de 2007

M' hi faig meus set poemes de Catul

5

Visquem, Lèsbia meva, i estimem-nos,
i que els rumors del vells massa severs
no valguin per nosaltres més d' un cèntim.
El sol es pon i tornarà a sortir:
pro a tots dos, quan s' apagui la llumeta,
ens tocarà dormir una nit perpètua.
Tu fes-me mil petons, i després cent,
després mil més, i cent altra vegada,
i altra vegada mil, i cent encara.
I quan ja ens n' haurem fet molts milers,
ens hem de descomptar, per no saber-los,
no fos que cap malvat pugui embruixar-nos
si mai sap que ens hem fet tants de petons.

Llast. Narcís Comadira

miércoles, 4 de abril de 2007

Coincidencias Vilamatianas

Cuando llamé para ver si se quedaban en casa, acababa de pasar por la calle "Enamorats".
Está noche he dormido en un hotel que se llama Sant Pau, que está en Sant Antoni Mª Claret, me han dado la habitación "114" que es el número donde vivíamos antes.
Por la mañana cuando he salido del hotel he bajado por la calle "Independencia" y he desayunado en un bar con el mismo nombre.
Ayer la casa estaba ocupada por mi ex y su amante.
Para que luego digan que no se dan las coincidencias vilamatianas.