M'he desullat de tant mirar-te.
JOAN VINYOLI
Escric perquè vull contar-te
el que veig i perquè vull que mires
tot allò que els meus ulls veuen.
Vull mirar amb els teus ulls,
que res no se m'escape.
I parir poemes fregats
amb la saliva dels dies que s'escolen
fins la pell fer-me vermella,
la sang en boles,
l'ànima a tires,
i notar les gotes de suor
de les desgràcies que cada nit em cauen.
Vull mirar per contar-te totes les coses,
que he vist,
he vist un astrolabi de propulsió quàntica
a l'aparador d'una jogueteria de Berlín.
I jo vull viure per contar-te aquestes coses,
vull veure't mentre em mires,
mirar-te mentre em veus,
veure'ns mentre ens mirem viure
i saber que escric perquè em llegeixes,
que jo només escric poemes perquè tu els llegeixes,
i pensar que puc dir, enmig d'aquest poema,
mots com, per exemple, préssec lapislàtzuli
mestral libèl.lula aeròstat
o qualsevol altra paraula només per fugir,
per estalviar-me d'explicar-te
que aquest poema em sagna
i que jo, sens tu, sóc l'ésser menys u.
Àngels Gregori. (La Safor, 1985)
domingo, 13 de mayo de 2007
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Has posat el poema del qual jo vaig extreure'n un vers en la crònica del 23è Festival. Realment és bo. És hereva de la línia de Vinyoli i Estellés.
Publicar un comentario