It's Raining Poems

M'he desullat de tant mirar-te.
JOAN VINYOLI

Escric perquè vull contar-te
el que veig i perquè vull que mires
tot allò que els meus ulls veuen.
Vull mirar amb els teus ulls,
que res no se m'escape.
I parir poemes fregats
amb la saliva dels dies que s'escolen
fins la pell fer-me vermella,
la sang en boles,
l'ànima a tires,
i notar les gotes de suor
de les desgràcies que cada nit em cauen.
Vull mirar per contar-te totes les coses,
que he vist,
he vist un astrolabi de propulsió quàntica
a l'aparador d'una jogueteria de Berlín.
I jo vull viure per contar-te aquestes coses,
vull veure't mentre em mires,
mirar-te mentre em veus,
veure'ns mentre ens mirem viure
i saber que escric perquè em llegeixes,
que jo només escric poemes perquè tu els llegeixes,
i pensar que puc dir, enmig d'aquest poema,
mots com, per exemple, préssec lapislàtzuli
mestral libèl.lula aeròstat
o qualsevol altra paraula només per fugir,
per estalviar-me d'explicar-te
que aquest poema em sagna
i que jo, sens tu, sóc l'ésser menys u.



Àngels Gregori. (La Safor, 1985)

Un altre poema de Catul

31


Sirmió, nineta d' illes i penínsules,
aquelles que en estanys d' aigües de vidre
i en la mar vasta els dos Neptuns sostenen,
quina franca alegria tinc de veure' t!
No m' ho puc creure que he deixat els camps
de Bitínia i que ara et veig en pau.
¿Què més feliç que abandonar les dèries,
quan la ment deixa llast i, fatigats
per les penes sofertes lluny de casa,
poder arribar a la llar i poder jeure
al nostre llit tant de temps enyorat?
Aquest és l' únic premi a tants esforços!
Salut, Sirmió preciosa, i, amb mi, alegra' t;
i vosaltres, aigües lídies del llac,
traieu a riure totes les rialles.