Una victòria diferent . Eva Piquer

"Al Pere el globus se li va anar desinflant a mesura que n' inflava un altre. A mi em va petar al llavis, i no en tenia cap de recanvi. Ho sento, t' has equivocat de número i si no s' hagués equivocat, no vull ni pensar-hi, però per què penso això si és impossible i ai quina por i no pot ser, no pot ser, no pot ser, quina bestiesa, vaig a fer l'amanida, però qui era aquesta i per què ha dit el que m' ha dit , i si és la mateixa que truca i penja quan l' agafo, i per què tinc tanta por i quin fred que fa de cop i volta. ....


Potser no vaig buscar la veritat perquè corria el risc de trobar-la. ....


Quan el Pere em va deixar, els carrers no es van omplir de dones abandonades, com hauria estat previsible, sinó de parelles felices que passejaven impúdicament la seva felicitat i me la refregaven per la cara: a mi m' estimen i a tu no , elis elis.
Potser és que les dones abandonades no gosen sortir al carrer. I quan ho fan, estan tan fetes pols que es confonen am l'aire. La misèria aliena no es veu ni es toca ni fa mal. És invisible i indolora.


Un dia, ara encara molt llunyà, l' Ada veurà en el seu quart nòvio la mateixa cara culpable que ha vist aquesta tarda en el pare. La mateixa cara de nen espantat. Ella, que minuts abans ja haurà estat a punt de morir esclafada per l' evidència, no tindrà força per abocar el mals pensaments a la paperera del seu disc dur. I es posarà a plorar com mai. Durant tres dias i tres nits. ...


Aquest matí, a l' autobús, m' ha semblat veure' l. Les arrugues dels pantalons eren calcades de les del Pere. El cor m' ha sortit a fora i ha rebotat de finestra a finestra abans que el noi dels cinc-cents u rentats a la pedra es girés i jo pogués comprovar que no el coneixia de res.
Suposo que no és bo estar sempre així de preocupat, diu el Linus al Charlie Brown. Potser només hem de pensar en l' avui.
No, això seria rendir-se , diu el Charlie Brown. Jo encara tinc esperances que l' ahir millori.
Quina son. L' embaràs té més propietats somníferes que una illa deserta sense cafetera. M' hauré de moderar amb els tallats: la cafeïna travessa la placenta i afecta la circulació sanguínia fetal.
Aquest matí, a l' autobús, he comprovat, per si en tenia cap dubte , que no estic curada. Estaré més a prop de l' alta mèdica el dia que em convenci que no puc millorar l' ahir. ...


¿A tu et fan por les bruixes?, li pregunta el Miquel, fent cara de llop de conte.
Dos triangles i un terç .
A mi només em fa por que em deixin d' estimar, diu l' Ada.
El Miquel, confós, s' en va a parlar amb altres caputxetes.


Tornava a ser una dona lliure, si és que mai havia deixat de ser-ho. Necessitava demostrar-me que encara podia enamorar algú , tot i que la penjamenta del Pere m' impedís a mi , de moment i fins a nou avís, enamorar-me de ningú. Tampoc m' interessava: ni que tard o d' hora deixés d' estar penjada del meu ex, era impossible que m' enamorés de la persona indicada, genèticament parlant, per deixar- me prenyada. El repel.lent bloqueig elitista se m'activava de manera automàtica, sense demanar-me permís, davant de persones poc intel.ligents. I la meva prioritat per damunt de tot era trobar-te un pare.
Vam fer l' amor amb condó. Dúrex contacte total: més fins, máxima sensibilitat, vull creure que màxima protecció contra contagis de clamídia o herpes o berrugues genitals o blennorràgia o hepatitis B o sífilis o sida sida sida. Potser seria més adequat dir que vam follar, pur sexe per sexe, ni complicacions ni efectes secundaris. Però parlo amb propietat i sé que, per desgràcia, vaig fer l' amor: vaig follar amb el meu exprofe mentre pensava en el meu exnòvio, que potser en aquell mateix moment follava amb la rossa, no penso pensar que feia l' amor, i què té ella que no tingui jo, digues , què té, què et fa, què et diu, què et toca, què , què, què, i què fa que aquest orgasme sigui de color marró.
L' etimologia no té raó: hi ha plaers que desplauen.


Crec que tens por de ser feliç, Charlie Brown, diu el Linus. ¿No penses que la felicitat t' aniria bé?
No ho sé , respon el Charlie Brown. ¿Quins són els efectes secundaris?


Res dura per sempre, diu el Linus a l' amic imaginari de l' Ada. Tot el que és bo s' acaba, afegeix.
¿Quan comença el que és bo?, pregunta el Carlitos, que encara es diu Carlitos.
Hi ha coses bones que l' Ada ni tan sols comença per por que acabin malament. No juga mai a jocs d' atzar perquè tan aviat podria perdre com guanyar. Només participa al campionat escolar de natació quan creu que té clares possibilitat d' endur-se la medalla: si no es veu pro preparada, li agafa un mal de panxa o un accés psicosomàtic de tos que la deixa fora de combat. Prefereix renunciar al plaer de jugar abans que haver d' afrontar el disgust de ser la segona.
No juga per no perdre. I quan no juga , ella s`ho perd.
De gran, s' abocarà en la relació amb el seu quart nòvio sense calcular que té possibilitats de sortir- hi perdent. Quan el quart nòvio la deixi per una dona menys feta, ella recordarà les paraules del Linus: res dura per sempre, tot el que és bo s' acaba.
¿Quan tornarà a començar el que és bo?, es preguntarà l' Ada, cansada de plorar llàgrimes que no s' acaben, poc abans que se li desperti un desig irrefrenable de quedar embarassada.


Després de la catàstrofe, vaig passar a dividir el món entre les persones felices que tenien la sort de viure un amor correspost i les persones desgraciades com jo, enamorades d' algú que al seu torn s' havia enamorat d' una tercera persona.
Més endavant, vaig fer meva una frase que m' era útil per no morir ofegada en un llac d' autocompassió: el món es divideix entre la gente que té problemes i la gent que no coneixem prou per saber quins són els problemes que té.


Avui ha estat un bon dia, no he fet ni una sola cosa estúpida, diu el Charlie Brown.
¿Has fet alguna cosa intel.ligent?, li pregunta la Lucy".